Francesc Pi de la Serra (Barcelona, 1942) és, després de Raimon, el més veterà dels cantautors catalans. Però és també un dels que transmeten un esperit més jove amb les seves cançons, que arreu del món han fascinat companys d’ofici d’un gran prestigi, des de Caetano Veloso fins a Paolo Conte, passant per Pablo Milanés i Silvio Rodríguez, a part de diversos deixebles, entre els quals hi ha Joaquín Sabina, que el reconeixen com un dels seus principals mestres.

A la seva última referència discogràfica “Tot” (K Industria, 2007) hi trobarem des de temes instrumentals amb ànima de blues a més d’altres orientacions estil·lístiques, fins al simple acompanyament del piano i passant-ho tot plegat, això sí, pel sedàs salvatge de les ulleres de l’autor. Fins i tot hi trobem alguna raresa en castellà, d’inspiració amazònica, que ens referencia la importància que últimament prenen les percussions als seus directes.

Pi de la Serra ha triat per a fer la producció el treball de Marc Parrot, que ha sabut donar una sonoritat actual a uns temes acabats de fer d’un artista, però, amb 45 anys de carrera a les espatlles i una vintena de discos editats.