Bill Wyman's Rhythm Kings
Dissabte 21 de març del 2009 a les 22:00h.
La Mirona (Salt, Girona), 22/25 € Comprar entrada
Juntament amb Calaveras.8
"Durant els dos anys següents a la meva sortida dels Rolling Stones el 1993, amb prou feines vaig tocar el meu baix." Bill Wyman va dedicar el seu temps en diversos projectes com escriure, l'arqueologia i la fotografia - coses que no havia tingut temps per involucrar-s'hi de manera seriosa mentre era membre dels Stones. Quan a finals de 1995 recuperà l'interès per la música la seva perspectiva musical anava més enllà de la música comercial, i decidí retornar a les arrels tradicionals. Començà a improvisar a casa amb Terry Taylor tocant vells temes de blues i cregué que valia la pena portar més enllà aquelles sessions amb altes músics: "Hi havia gent concreta amb la que sabia que hi volia treballar, i em vaig posar en contacte amb Georgie Fame, brillant organista i vocalista, i també amb el guitarrista Albert Lee. Tots estaven entusiasmats amb la meva idea i contents de ser-ne part."
El resultat d'aquestes primeres sessions fou el que va ser el primer cd dels Rhythm Kings: "Struttin' Our Stuff" (editat l'octubre de 1997) el qual superà les expectatives de ventes en escreix. Aleshores arribà el moment del directe: primer amb una sèrie de bolos a petits clubs del nord d'Europa, amb no més de cent persones de públic. " Això va ser com tornar als inicis amb els Stones pels clubs de jazz tradicionals de Londres els anys 1962 i 1963." A l'octubre de 1998 s'edità el segon cd de la banda "Anyway The Wind Blows". El tercer àlbum dels Rhythm Kings , va rebre molt bona crítica i va estar al número 1 de les llistes de Jazz & Blues durant cinc setmanes. L'any 2001, després de la gira europea la banda actuà a Amèrica per primera vegada i rebé molt bona resposta per part del públic. El següent disc fou "Double Bill", en el qual col·laborà George Harrison, i el seguí el cinquè àlbum d'estudi al 2004, "Just For A Thrill". "Em sento afortunat de poder tocar la musica que més m'agrada, amb uns músics els quals tocar és un plaer." La idea que Bill Wyman té de la banda és que ha de ser un grup dinàmic, permetent que diferent gent pugui tocar junta, tant a l'estudi com a l'escenari. Músics que coneix des de fa molt de temps que després de córrer fer la seva pròpia carrera musical es troben com qual es van conèixer als inicis, tornant als orígens. Un dels punts forts d'aquesta banda és que tant Gary com Georgie, com Albert Lee i Beverley Skeete són grans cantants que poden abordar qualsevol gènere o cançó. Martin Taylor, el millor guitarrista de jazz d'Anglaterra, aporta una base perfecta al meravellós Albert Lee que estila més inspirat pel country. Que s'apartin els Memphis Horns i deixin pas a Frank Mead i Nick Payn. Sense cap mena de dubte, Georgie Fame és el més reconegut organista Hammond del regne que es complementa amb el piano de Gary Brooker. A la bateria Graham Broad resulta ser el complement perfecte de la secció rítmica. Terry Taylor però és la peça clau d'aquesta banda, ja que a part de ser un gran guitarrista ajuda a Bill Wyman amb les tasques de producció i també han escrit alguns dels temes junts.
Al desembre de 2007, al concert de reunió de Led Zeppelin, a Londres, concert tribut a Ahmet Ertegun, Bill Wyman's Rythm Kings van actuar com a banda de suport per musics com Paul Rogers, Paulo Nutini, Percy Sledge, Solomon Burke, Sam Moore i Ben E King, entre d'altres. "Per a mi , És un privilegi tocar amb músics tant autèntics. M'emociona tocar aquest tipus de música per a un public que aprecia els músics autèntics, tocant instruments de veritat, sense cap ordinador a la vista." "M'encanta ser un Rhythm King."
Bill Wyman, baix, veu
Georgie Fame: Orgue i veu
Terry Taylor: Guitarra i veu
Geraint Watkins: Teclats
Graham Broad: Bateria
Beverley Skeete: Veu
Francis Mead: Saxo
Nicholas Payn: Saxo