Living Colour

Dissabte 28 de març del 2009 a les 22:00h.
La Mirona (Salt, Girona), 19/22 €. Comprar Entrada
Juntament amb Gnaposs

livingcolour

Living Colour fou una formació pionera en la fusió de metal, funk, soul, jazz, hip hop i punk rock, una amalgama que fou etiquetada com crossover a finals dels vuitanta i que reunia a bandes com Red Hot Chili Peppers, Jane's Addiction, Urban Dance Squad o Faith No More. Liderada per el virtuós guitarrista Vernon Reid, Living Colour es va formar l'any 1985 i va publicar el seu primer disc "Vivid" (Epic) l'any 88. Es va dissoldre deu anys després per tornar-se a reunir l'any 2001. A mitjans dels 80 la música negra es reduïa al hip hop, els estàndards del pop i l'anomenat R&B, i pel que fa a l'underground al jazz i al blues. En certa manera, els músics negres havien desaparescut del món del rock. Els Hendrix, Sly Stone o Eddie Hazel no havien tingut successors dignes de tal nom. Hi havia els Fishbone encara que la seva proposta era massa funk per els blancs i massa rock per els negres. L'any 88 va ser la hora dels Living Colour, patrocinats per Mick Jagger era la banda que ompliria el buit que els músics de color estava pendent d'emplenar. El lider de la banda, Vernon Reid, era un virtuós guitarrista que havia militat en grups de jazz i havia col•laborat amb infinitat de músics. La seva tècnica prodigiosa el va convertir en un dels millors guitarres solistes d'aquells anys. La formació la completaven Corey Glover (cantant), Will Calhoun (bateria) i Muzz Skillings (baix).

Després de l'edició del seu primer àlbum "Vivid" l'èxit fou immediat, principalment gràcies al seu gran single, Cult of Personality. El grup va telonejar als Rolling Stones i llavors van arribar les grans gires, premis, video a la MTV a totes hores. Els temps estaven canviant. Living Colour van obrir la porta a l'èxit a la resta de grups de fusió de l'época, i junt amb Faith No More van sentar les bases per Rage Against The Machine i la resta de grups d'aquest estil que van reinar a la primera meitat dels 90. Les cançons de Living Colour no només fusionaven el rock, el funk, el rap i d'altres estils, sinó que també tenien unes lletres compromeses i intel•ligents. Al igual que d'altres grups de hip hop de l'època, Glover i els seus parlaven sobre desigualtats econòmiques, hipocresia politica i racisme, encara que més suaument que els seus germans dels hip hop. El segon disc, "Time's up" fou igual de brillant que el primer. El seu tercer disc "Stain" més experimental i fosc, va ser l'últim de la primera etapa dels Living Colour. Era l'any 1995. Sis anys després, Living Colour es van reunir i l'any 2003, publicaven un nou disc, Collide0scope, el seu treball més experimental fins el moment. trabajo más experimental hasta la fecha.

Recentment han tornat a gravar Cult of Personality per el popular videojoc Guitar Hero, cosa que ha fet que una nova generació els hagi descobert. Living Colour sempre ha estat una banda molt politica, tant en les seves lletres com en els seus actes, i actualment s'han implicat en la campanya MoveOn.org, per animar als joves nortamericans a registrar-se per poder votar en les eleccions presidencials.

www.myspace.com/livingcolourmusic